27 de març 2014

Primavera

Ja fa massa dies que al vidre de la Cuca hi ha poca cosa així que hem decidit decorar-lo entre tots. Ja podeu endevinar que se'ns ha acudit començar a parlar de la primavera, així doncs, hem fet unes quantes manualitats relacionades amb ella que alhora serveixen per decorar l'entrada.

Vàrem començar la setmana passada enganxant gomets a les ales d'unes papallones de cartolines de colors.
 

Aquesta setmana hem pintat el cos amb les mans. Hem acabat tots pintats, no només les papallones!

Aquesta tarda les hem penjades a l'entrada de la Cuca.

Ens queden encara les marietes, les fulles molt verdes de l'arbre... Us mantindrem informats!!


24 de març 2014

Natura

Avui ha sigut un d'aquells dies en que les criatures ens han sorprès: hem fet una invitació de joc que consistia en posar coses dins o fora d'un espai marcat al terra. Hem començat proposant posar els animals dins de l'àrea, però els ha agradat més si feien una fila.

Els animals, com veieu, en saben moltíssim de fer files!

Al cap de poc han decidit que les peces de dòmino i els encastables de colors també podien fer una fila. Crec que a cap de nosaltres se'ns hagués acudit fer una fila de peces de dòmino d'aquesta manera... o si?

Com veieu la cosa ha anat pujant de to i com que ens agrada seguir el fil a les "contra invitacions" fins a les últimes conseqüències (sí, a vegades hem hagut de netejar molt, però de debò que val la pena) avui ens han portat al racó de natura i tot el racó de natura ha acabat dins el rectangle verd.

Han començat discretament, però poc a poc s'han anat animant i han anat fent viatges.

Al final han fet fins i tot escultures!
Ens pensàvem proposar una activitat ràpida i al final hem passat tot el matí fent proves i admirant resultats. Sort que a la Cuca els temps els marquen la mainada perquè sinó ens hauríem perdut un matí increïble d'experimentació. Val molt molt la pena observar, gaudir, estirar i participar sense presses, sense imposicions, sense fites.

12 de març 2014

Una nova guardiola

Com sabeu, a la Cuca les joguines ens duren només una temporada, ja sigui perquè les criatures creixen i perden interès ja sigui perquè com que són de materials reciclats es trenquen.

Aquesta és la segona "guardiola" que creem. La primera ens va portar algun maldecap perquè la mainada es posava els taps a la boca i ens feien patir, així que aquesta és la segona versió millorada. Ara enlloc de fer servir taps fem servir cartró de diferents mides. Funciona igual i és molt més segur.


Les edats que juguen amb aquesta joguina són des de l'any fins als dos anys i poc. Els més grans la miren i hi tiren algun cartró però no els interessa molt i els més petits no tenen habilitat suficient per fer-la servir amb la qual cosa se'n cansen aviat.

Una altra manera de jugar que se li ha acudit a un dels pares ha sigut posar-se darrera de la guardiola i fer que les peces apareguessin "misteriosament" per un altre forat. Als dos anys encara s'emocionen quan apareixen i desapareixen les coses així que la festa ha sigut molt grossa. 


4 de març 2014

Joguines simples i barates

Ja sabeu que a la Cuca no tenim joguines electròniques, ni tant sols joguines amb piles, perquè creiem que el que "educa" o el que "ensenya" no és l'objecte sinó el joc que es construeix al voltant d'aquest objecte. Avui una mare s'ha quedat mirant un parell de joguines (de molt d'èxit) i ens ha dit: - però si són de l'Ikea! -  i sí, efectivament, ho són, però és que la simplicitat, la majoria de les vegades, marca l'èxit d'una joguina.
  

Quina és la gràcia i què els atrau d'aquestes joguines de set euros? la simplicitat. Agafes un martell i dones cops i poden ser molt forts que res es trenca i si no tens habilitat per agafar el martell o no vols fer un escàndol pots apretar amb la mà i... oh desapareix el piu igualment! Per tornar a començar no cal muntar ni buscar ni ... simplement gires la joguina i tornem-hi.
 

La nostra societat ens porta a creure que la joguina és la base del joc i que a més bona, completa, educativa i estimulant sigui aquesta joguina millor o de més qualitat serà el joc i, de fet, és justament al contrari. La mainada creix i madura i el seu joc evoluciona, amb aquesta evolució busca les eines que li permetin explorar el món segons l'interès de cada moment i la joguina apareix i es fa servir quan té la funció que, en aquell moment, la criatura explora. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...